L’origen de Pompas Fúnebres de Badalona (PFB Serveis Funeraris) se situa gairebé un segle enrere. Aleshores, els costums funeraris a Badalona, com a la majoria de poblacions del país, eren ben diferents als d’ara. No existia la figura del professional funerari ni res semblant als tanatoris.
A inicis dels anys 30, però, els serveis funeraris a Badalona van començar una evolució que, amb el temps, va comportar el sorgiment de petites empreses locals, l’embrió del que avui és PFB Serveis Funeraris. Així, a finals dels anys 40, la ciutat comptava ja amb tres funeràries: Pompas Fúnebres de Badalona, La Moderna i La Corona. A principis dels anys 80, s’hi uniria La Nacional.
Al costat de la societat, les funeràries anaren avançant i modernitzant-se fins que, l’any 1995, totes quatre van decidir unir-se per fer front als reptes de futur, formant l’actual Pompas Fúnebres de Badalona, SA. Anys després, el 2003, obria portes el Tanatori de Badalona, un equipament pioner a la província de Barcelona i actualment un centre funerari referent a Catalunya i Espanya.
Aquesta mostra és un recorregut per les fites més importants de Pompas Fúnebres de Badalona, des dels seus inicis fins als nostres dies i, també, per la història funerària més recent de la nostra ciutat.
Agraïments:
Margarida Abras
Museu de Badalona
Durant les primeres dècades del segle passat, els serveis funeraris de la majoria de poblacions, com Badalona, no tenien res a veure amb les funeràries actuals. Els costums que envoltaven la mort eren molt diferents als d’ara, ja que gran part del ritual funerari es feia a casa, com la preparació del difunt i la vetlla, que solia habilitar-se al dormitori. Hi intervenia també el fuster, que s’encarregava de fer el taüt. I, habitualment, després de celebrar el funeral a l’església, un seguici a peu o en carruatge traslladava el difunt al cementiri, on l’enterramorts li donava sepultura.
Durant els anys 20, a Badalona hi havia tres industrials que es dedicaven al dipòsit, la conducció i l’enterrament dels cadàvers, la celebració dels funerals i el subministrament dels efectes fúnebres necessaris per dur a terme el servei. Cap d’ells, però, no es dedicava a l’arranjament de les cambres mortuòries, per la qual cosa, les caixes folrades les feien els fusters locals.
L’any 1928, i després de fer un estudi de la situació, l’Ajuntament de Badalona va aprovar municipalitzar en règim de monopoli els serveis funeraris. Foren adjudicats a la Casa de la Caritat de Barcelona.
Pels volts dels anys 30, va començar a funcionar el taller de fusteria de Jaume Oliveras i Pere Santigosa. Poc després, el negoci va convertir-se en la Funerària de Badalona, l’embrió de l’actual PFB Serveis Funeraris, que prestava servei a tota la ciutat.
Eren uns anys en què els hàbits funeraris començaven a canviar, principalment per motius socials i sanitaris. Les llars eren cada cop més petites i, en paral·lel, apareixien els primers centres sanitaris, com l’Hospital Municipal de Badalona i la Clínica del Carme. Això va comportar que es comencés a reduir el nombre de defuncions que es produïen a les cases.
En aquests anys, Badalona viu una etapa de grans transformacions socials, que també es reflecteixen en la tradició funerària. En aquest sentit, i emmarcat dins l’esperit revolucionari del moment, el 1937 l’Ajuntament participa en una enquesta de la Generalitat sobre la instal·lació d’un crematori a la ciutat. La qüestió de la cremació es posa damunt la taula per primer cop, tot i que el projecte no s’acabarà duent a terme.
El 1938 la ciutat adjudica la prestació dels serveis funeraris a la Industria Colectivizada de la Madera fins que, de nou, la Casa de la Caritat n’assumirà la responsabilitat el 1943. Es tractava d’una gestió integral semipública que va afectar tota la província de Barcelona.
Davant d’aquest escenari de canvis constants, els fundadors de Funerària de Badalona, Jaume Oliveras i Pere Santigosa, incorporen un nou soci a l’empresa, el Dr. Ramon Gassió, l’any 1947. Junts constitueixen l’entitat mercantil Pompas Fúnebres de Badalona, SL, els orígens del que avui ja entenem com a empresa funerària.
Aquest mateix any, també inicia l’activitat funerària la família Vicente Condon, agents de la companyia d’assegurances Ocaso, que operarà amb el nom de La Moderna.
L’activitat de la Casa de la Caritat cessa definitivament a Badalona el 1949. En aquest moment, Pompas Fúnebres de Badalona continua prestant els serveis funeraris a la ciutat i inicia l’activitat a altres poblacions, com Sant Adrià de Besòs. També s’adjudica la concessió dels serveis a Premià de Dalt i Montgat i, un any més tard, a Premià de Mar.
Així mateix, el 1949, neix una nova funerària, La Corona, fundada per Jaume Santigosa (germà de Pere Santigosa), escindit també de la Casa de Caritat, amb l’objectiu de prestar servei a Badalona i, més endavant, també a Tiana.
La dècada de 1950, Badalona viu un gran període industrial. La ciutat creix molt, com també el nombre d’habitants i l’economia.
En aquest context, els serveis funeraris avancen al ritme de la societat i es modernitzen. Això es percep amb l’adquisició del primer vehicle fúnebre motoritzat per part de Pompas Fúnebres de Badalona, tot i que els carruatges mantenien encara molta presència als enterraments. Cap al 1960, l’empresa compra dos cotxes fúnebres moderns, de la marca Seat, model 1.500, adaptats a la fàbrica de carrosseria Seida de Madrid. Durant uns anys, els vehicles encara es van simultaniejar amb els carruatges de cavalls.
En paral·lel, Pompas Fúnebres de Badalona creix més enllà de la ciutat, a través de l’adjudicació de noves concessions a Premià de Mar, l’any 1950, Teià, el 1955, i Alella, el 1961. Un any més tard, la companyia amplia la seva presència a la província de Barcelona assumint la prestació de serveis funeraris al municipi baixllobregatí de Sant Feliu de Llobregat.
El 1967, i gairebé 30 anys després de la creació de PFB, Jaume Oliveras, gerent de l’empresa des dels inicis, deixa el càrrec per passar el relleu en la màxima responsabilitat a Pere Santigosa.
Són temps d’evolució constant, al costat d’una societat que no para de créixer, fruit de la industrialització, primer, i del pas cap a una ciutat de serveis, després. Unes transformacions socials que provocaran també un dels canvis més importants en els hàbits funeraris, amb l’aparició de les primeres sales de vetlla. En aquest sentit, Pompas Fúnebres de Badalona decideix posar en marxa la primera sala per a difunts al centre de la ciutat, al carrer de la Creu, 51-53. Era el 1971, només tres anys després que es posés en funcionament la primera sala d’Espanya a Barcelona (Sancho de Ávila).
L’altre canvi en els costums relacionats amb la mort que arriba per quedar-se és la cremació, una alternativa que es comença a plantejar arran del gran creixement urbà i del poc espai als cementiris. Així, l’any 1983, Pompas Fúnebres de Badalona du a terme el primer servei de cremació de la seva història, i pel que sembla, de Catalunya. Es tractava d’un difunt d’Alella que fou incinerat al crematori de Collserola, que s’havia posat en funcionament aquell mateix any.
En ple desenvolupament dels serveis funeraris, un quart operador funerari irromp a Badalona: La Nacional (Martínez Ochando, SL), que s’afegeix a les tres funeràries ja existents: Pompas Fúnebres de Badalona; Serveis Funeraris del Besòs (inicialment, La Moderna, de la família Condon), i La Corona (que Jaume Santigosa havia ja traspassat a la companyia d’assegurances Santalucía).
A mitjans dels anys 80 i fins a la primera meitat dels 90, a Badalona continuaran prestant servei quatre funeràries: Pompas Fúnebres de Badalona, Serveis Funeraris del Besòs, La Corona i La Nacional (Martínez Ochando, SL).
Durant aquest temps de coexistència, Pompas Fúnebres de Badalona continuava consolidant la presència a altres poblacions, com Alella, en guanyar el concurs públic convocat per l’ajuntament d’aquest municipi el 1993, per encarregar-se dels serveis funeraris i de cementiris. L’empresa, que prestava servei a aquesta població del Maresme des dels anys 60, va construir-hi un any després la primera sala de vetlla, al costat del Cementiri Municipal.
El primer pas cap a la gran transformació de Pompas Fúnebres de Badalona es produeix l’any 1994, amb la incorporació a la direcció de la companyia d’Ana Gassió. La nova directora general relleva en el càrrec a Madrona Oliveras.
L’altre fet que va marcar un abans i un després en la història funerària de la ciutat es va produir just un any més tard, el 1995, en fusionar-se les quatre empreses locals per formar una nova i única funerària. Sota el nom de Pompas Fúnebres de Badalona, SA, la companyia neix amb l’objectiu d’unir esforços per afrontar els reptes de futur i donar resposta a les noves necessitats plantejades per la ciutadania en relació al procés funerari. A les grans ciutats, la vetlla ja havia sortit pràcticament de les cases i, cada cop amb més freqüència, s’anaven implantant uns equipaments específics on poder dur a terme tot el ritual mortuori: els tanatoris.
En aquest sentit, l’any 1995 Badalona convoca el primer concurs per a la construcció d’un tanatori a la ciutat i per a la gestió dels serveis funeraris. Tot i haver-se adjudicat, el concurs és anul·lat en coincidir amb la liberalització dels serveis funeraris promoguda pel Reial Decret llei 7/1996.
El 1997, coincidint amb el 50 aniversari de la constitució de Pompas Fúnebres de Badalona, es crea el logotip actual de l’empresa, que simbolitza les quatre funeràries fusionades amb el nom de PFB Serveis Funeraris, i finalment, el 22 de març de 2002, es produeix l’acte de col·locació de la primera pedra del Tanatori de Badalona. El centre obrirà portes un any i mig més tard, l’octubre de 2003, convertint-se en el primer equipament funerari amb crematori del Barcelonès, en uns moments en què la incineració es trobava al voltant del 20 %. PFB Serveis Funeraris comptava aleshores amb 25 treballadors, el doble que deu anys abans.
D’ençà de la seva posada en funcionament, el Tanatori de Badalona esdevé un referent a l’àrea metropolitana de Barcelona, on presta un servei funerari essencial, complet i de qualitat des d’una única instal·lació.
D’ençà de la posada en marxa del Tanatori de Badalona, seu central de PFB Serveis Funeraris, la companyia enceta una etapa de consolidació del servei i expansió a diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Maresme i el Baix Llobregat.
• Tanatoris: 7
• Sales de vetlla: 25
• Crematoris: 2
• Forns: 4
• Cementiris en gestió integral: 2
• Cementiris en gestió parcial: 7
• Sepultures en gestió directa: 40.000
• Cobertura de població: 450.000 persones
• Professionals: 66
2004: Teià
S’adjudica el concurs per a la prestació dels serveis funeraris i de cementiris a Teià, on PFB ja era present des de 1955, incloent també la gestió del Tanatori Municipal.
2006: Badalona
PFB comença a gestionar els cementiris municipals de Badalona per primer cop en la seva història.
2007: Sant Feliu de Llobregat
S’inaugura el primer Tanatori de Sant Feliu. Un any abans, PFB havia guanyat el concurs per exercir l’activitat de serveis funeraris a Sant Feliu de Llobregat.
2009: Alella
Es du a terme la remodelació de la sala de vetlla d’Alella, ubicada al costat del Cementiri Municipal.
2011: Sant Feliu de Llobregat
Es produeix l’adjudicació de la concessió per a la rehabilitació, ampliació i gestió integral del Cementiri Municipal a la capital del Baix Llobregat, després del concurs convocat per l’ajuntament de la ciutat el 2010.
2012: Premià de Mar
Es posa en marxa el Tanatori de Ca n’Amell, a Premià de Mar. Tot i que el plantejament inicial del centre és prestar servei a tota la població, l’Ajuntament en limitarà finalment l’ús.
2013: Montgat i Badalona
PFB Serveis Funeraris guanya el concurs per a la gestió integral del Cementiri Municipal i per a la construcció i gestió del primer Tanatori de Montgat.
A finals d’aquest mateix any, l’empresa inaugura també el nou edifici d’oficines destinat a l’atenció de les famílies, annex al Tanatori de Badalona. A més, també presenta una millora de la mobilitat de l’entorn del centre i de l’accessibilitat amb la construcció d’un nou aparcament i la instal·lació d’unes escales mecàniques des de la parada d’autobús situada a la carretera de Can Ruti.
2014: Santa Coloma de Gramenet
PFB adquireix una participació a la Funerària Santa Coloma, de Santa Coloma de Gramenet.
2015: Sant Adrià de Besòs, Montgat i Badalona
Es constitueix la societat Tanatori del Litoral, SL, per construir i gestionar el futur tanatori de Sant Adrià de Besòs.
A l’octubre, s’inaugura el Tanatori de Montgat i la reforma i ampliació del Cementiri Municipal d’aquesta població.
La companyia també posa en funcionament el nou espai per al destí de les cendres i un oratori a l’aire lliure als jardins del Tanatori de Badalona, sota el nom del Camí del repòs.
2017: Badalona
Obre portes l’Oficina del Centre de Badalona, un espai del Tanatori de Badalona per a l’atenció de les famílies ubicat al carrer Francesc Layret, 84 de la ciutat, molt a prop de l’antiga seu de PFB del carrer de la Creu.
2019: Badalona i Sant Adrià de Besòs
PFB inaugura l’Espai Memorial Sagrat Cor de Jesús, amb 80 columbaris per al destí cristià de les cendres, ubicat a la capella del Sagrat Cor de Jesús de la Parròquia de Sant Josep de Badalona.
A finals d’aquest any, també obre portes el Tanatori del Litoral, el primer equipament funerari de Sant Adrià, per prestar uns serveis integrals -tanatori, crematori i inhumació de cendres- des d’un únic equipament.
En els darrers 20 anys, la vocació de PFB Serveis Funeraris per prestar un servei de qualitat i adaptat a la contínua evolució de la societat, posant l’acompanyament a les famílies al centre de tot, ha posicionat l’empresa com una organització de referència. Un reconeixement que seria impensable sense l’actuació professional de totes les persones que integren PFB, d’una banda, i sense la voluntat d’innovació com a element indispensable per avançar al costat de la societat, de l’altra.
A partir de la creació de la nova Pompas Fúnebres de Badalona, a mitjans dels anys 90, la companyia ha apostat fermament per la professionalització, a través d’una estructura sòlida, amb el propòsit de garantir uns serveis d’excel·lència a tots els nivells:
Creació de noves àrees
Amb l’augment de l’activitat de l’empresa, creix també la gestió d’operacions funeràries, administrativa, econòmica i de personal, per la qual cosa esdevé necessària la creació de tres noves àrees:
2009: Direcció d’Operacions
2016: Direcció Financera
2019: Direcció de Recursos Humans
Reconeixements i avals
2009: Centre Formador en Tanatopràxia
El Tanatori de Badalona rep aquest reconeixement, atorgat per l’Institut Francès de Tanatopràxia, referent europeu en l’ensenyament d’aquesta disciplina, que l’avala com a centre formador. PFB compta amb gairebé el 100 % del seu equip amb titulació reconeguda.
2017: Premi a la Millor Direcció de l’Any
Atorgat a Ana Gassió, directora general de PFB Serveis Funeraris, en el marc de la Funermostra, la Fira Internacional de Productes i Serveis Funeraris.
A més, des de 2004, PFB Serveis Funeraris disposa de la certificació ISO 9001 que avalua la gestió de qualitat i l’excel·lència del servei.
L’empresa també pertany a les entitats professionals següents, de les quals n’és membre fundador:
Associació d’Empreses de Serveis Funeraris de Catalunya (Asfuncat)
Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE)
Patronal Nacional de Empresas de Servicios Funerarios (Panasef)
Federación Internacional de Pompas Fúnebres (FIAT-IFTA)
PFB Serveis Funeraris s’ha caracteritzat en tots aquests anys pel desenvolupament constant de serveis i eines que contribueixen a la millora del servei, a adaptar-lo a les necessitats reals de cada família i a facilitar els processos:
La cremació
És una de les tendències més destacables dels últims temps, que s’ha accelerat encara més arran de la pandèmia de Covid-19, superant el 61 % a l’àrea metropolitana segons dades de PFB. Per donar resposta a la demanda de cremació, l’empresa compta amb servei d’incineració des de 2003 i ofereix alternatives innovadores de sepultures per al destí de les cendres, com columbaris en tanatoris, cementiris i esglésies, espais en plena natura (Camí del repòs al Tanatori de Badalona) o, fins i tot, l’opció de dipositar les cendres al mar.
L’elecció del funeral
Des de 2018, PFB compta amb una eina online, única a Espanya, per calcular els pressupostos en només set passos. Permet que qualsevol usuari pugui confeccionar i obtenir a l’instant el pressupost del servei funerari desitjat, en base a les opcions triades. Aquesta eina respon al compromís de PFB per garantir la màxima transparència en el servei.
Recordar i compartir
Amb el propòsit de facilitar l’organització del comiat a les famílies, així com poder compartir els records de l’ésser estimat a través de la tecnologia mòbil, PFB ha apostat per la digitalització dels seus serveis a través de l’app Alife, una eina que ofereix gratuïtament des de fa quatre anys a totes les famílies.
L’augment progressiu de la presència de professionals funeràries és una realitat. En aquesta línia, PFB ha desenvolupat un Pla d’igualtat que fomenta la incorporació de la dona a l’empresa. Actualment, més del 38 % de les persones que integren la companyia són dones, que assumeixen càrrecs de responsabilitat en tots els departaments de la companyia: Direcció, Tanatoplàstia, Assessorament i Administració.
Per a PFB Serveis Funeraris la responsabilitat social forma part indissoluble de la seva política de vinculació amb les persones i l’entorn, desenvolupada profundament al llarg dels darrers vint anys i basada en el respecte i el compromís, en línia amb el que exigeix la societat d’avui i en base als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que estableix l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
En aquest temps, PFB ha dut a terme diverses accions i col·laboracions:
L’any 2018, PFB Serveis Funeraris va crear un cicle per apropar la història més recent de Badalona a través de la vida de diversos homes i dones que hi van viure. Fins al moment, s’han dut a terme quatre edicions d’aquesta mostra, dedicades a fotògrafs, germans, pintors i mestres.
© PFB Serveis Funeraris – 2024
Camí del Tanatori, s/n – 08916 Badalona (Barcelona)
