El passat dijous 24 de gener va tenir lloc a les oficines de les Pomes Fúnebres de Badalona del carrer Francesc Layret una xerrada sobre els germans cèlebres de Badalona.
La Sra. Margarida Abras, directora del Museu de Badalona, va ser la responsable de donar aquesta amena conferència en què es va parlar de diverses famílies de germans que han fet història gràcies a la seva aportació a la ciutat.
Entre ells, es troben els germans Solà i Seriol. Josep Solà (1843-1906) fou alcalde de Badalona en 1872 i 1873, Jaume Solà (1845-1880) fou sacerdot i autor del plànol de la localitat més antic que es conserva i Baldomer Solà (1855-1922) es va dedicar a la medicina i a la poesia.
El museu també conserva les fotografies dels germans Josep, Cecili i Pere Sayol, pioners de la fotografia a Badalona, i els germans Bosch Grau: Josep (1836?-1897) i Vicenç (1845-1907), que van fundar la fàbrica de licors productora del conegut Anís del Mono.
De la vida política, va destacar Josep Casas Costa (1874-1950), que va ser un polític republicà i es va convertir en el primer alcalde del període de la República en Badalona. El seu germà, Joaquim Casas Costa (1882-1921), a més de treballar en la impremta que regentava juntament amb Josep, actualment establida al carrer Francesc Layret, fou un actor i va fundar la companyia teatral Terradas-Casas, que va entretenir a molts badalonins fins a la Guerra Civil.
En aquesta mateixa companyia havien actuat Enric Borràs Oriol (1863-1957) i Margarida Xirgu Subirà (1888-1969) fent funcions benèfiques. Enric es va convertir en tot un mite consagrat gràcies a la seva interpretació d’en Manelic en Terra Baixa, estrenada en 1897. El seu germà, Jaume Borràs i Oriol (1873?-1949) també va ser actor, molt conegut pel seu paper protagonista d’en Danton, de Romain Rolland, que va ser un dels intents més destacats de renovació escenogràfica a Catalunya. Margarida Xirgu, per altre costat, una vegada consagrada al teatre català, va estrenar amb èxit a Madrid, obres de Federico García Lorca. Quan va esclatar la Guerra Civil, estava a Amèrica. Allà va ajudar molts catalans exiliats, encara que sempre va estar vinculada a Badalona, on convidava a personalitats com Manuel Azaña. El seu germà, Miquel Xirgu i Subirà (1892-1954) també va ser actor i autor del disseny de la figura del dimoni que es crema cada any a Badalona el 10 de maig, vigília de Sant Anastasi.
Del món de la cultura, destaquen els germans Salsas Blanch. Josep Salsas va ser empresari del cine Nou i Ramón Salsas (1902-1987) compositor de sardanes i concertista de piano, a més de cofundador de l’Orfeó Badaloní. Camil i Jaume Tarrazón, per altre costat, van ser empresaris del cine Picarol i del Victòria. Així mateix, els bessons Josep i Pere Santilari (1959) són pintors que treballes a un estudi a Montgat i han deixat una petjada a l’art contemporani català.
En referència a altres disciplines, es va parlar d’altres figures importants per la ciutat com Joaquim Trias i Pujol (1888-1964), metge especialista en patologia quirúrgica, que va tenir un paper fonamental en la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona juntament amb el seu germà, Antoni Trias i Pujol (1892-1970), que va ser metge i iniciador de les operacions a tòrax obert. Ambdós li donen nom a l’hospital conegut popularment com a Can Ruti.
Els germans Josep (1885-1936) i Santiago Domènech Silvestre (1893-1936) van ser industrials corders. Santiago era membre de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, i encara que tenia relacions amb les forces sindicals, ambdós van ser assassinats al principi de la Guerra Civil.
En relació al tèxtil, també van existir personalitats com les de Camil (1893-1971) i M. Àngels Rodont Font (1901-1988), sent el primer director de Cataluña Téxtil entre el 1920 i el 1936 i la segona directora de Telas y Trajes.
El Museu de Badalona va voler destacar, d’altra banda, la figura de dones com les germanes Lleal Galceran. Maria Teresa Lleal Galceran (1940-1988) va ser professora, promotora de l’escola activa, feminista catalana i cofundadora de l’Escola Gitanjali. La seva germana Coloma (1944) és filòloga, professora universitària i poeta, les obres de la qual hi han estat traduïdes en diversos idiomes i han estat incloses en antologies de poesia catalana. El seu germà Francesc (1946) és capità de la Marina Mercant, Doctor en Geografia i un dels historiadors més importants en temes de mar, referents a Catalunya i Badalona.
Tampoc va faltar un homenatge als germans Santiago i Joan Soler Amigó. Santiago (1943-1999) va ser un dels anarquistes del grup de Salvador Puig Antich, que militaren en el Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL) i utilitzava els àlies d’en Petit i Fede. En setembre de 1973 va ser detingut per la policia i utilitzat com d’ham per detenir a Puig Antich i altres activistes. Amb la mort de Franco va ser amnistiat i va ser llavors quan va col·laborar a la revista llibertària Ajoblanco, en Solidaridad Obrera (òrgan de premsa de la CNT en Catalunya) i en 1978 va publicar el llibre Lucha de clases y clases de lucha. El seu germà Joan (1941), d’altra banda, és pedagog i escriptor interessat en la cultura popular. De fet, és el director de la redacció de “Tradicionari”, una enciclopèdia de Cultura Popular Catalana, editada en 10 volums per l’Editorial Enciclopèdia Catalana. Interessat també per la didàctica infantil, ha col·laborat amb la il·lustradora Pilarin Bayés i va rebre en 2018 la creu de Sant Jordi “en reconeixement pel seu paper com a folklorista i pedagog”.
