La mort de l’àvia, la pèrdua de memòria de la mare i el canvi de ciutat d’una noia valenciana per anar a estudiar a Barcelona. Són les diferents formes de marxar que la periodista i professora de la UAB, Pepa Aguar (València, 1964) aborda al llibre El que em queda de tu, publicat per Edicions 62. Uns adeus, o dols, que l’autora necessitava explicar i compartir i, a través dels quals, aborda des dels anys de la guerra i la postguerra, fins a l’arribada, en els darrers anys, de la demència que pateix la mare.
Guardonat amb el premi Joanot Martorell, la novel·la de no ficció repassa la història real de la nissaga de dones de Pepa Aguar, però no amb tristesa, sinó amb la voluntat de transmetre positivitat i ganes de viure. Tal com ella mateixa conclou en aquest article de Magí Camps per al diari La Vanguardia: “Òbviament hi ha aflicció, però també hi ha molta alegria i molta esperança. Com a la vida. La vida continua, amb el llegat magnífic que aquestes persones t’han deixat”.
