Ahir a la tarda va tenir lloc la xerrada inaugural del cicle d’exposicions “Badalona a través dels seus personatges cèlebres” organitzat per Pompas Fúnebres de Badalona en col·laboració amb el Museu de Badalona.

A l’acte, presentat per la senyora Ana Gassió, directora general de Pompes Fúnebres de Badalona, va intervenir la Sra. Margarida Abras, directora del Museu de Badalona.

Per a aquesta primera exposició s’han triat a tres personatges cèlebres de la ciutat de Badalona: el Sr. Cuyàs, historiador de Badalona i fundador del Museu de Badalona; el sacerdot Solà i Seriol, autor del primer planell conegut de la ciutat de Badalona; i el Sr. Domingo, conegut fotògraf de Badalona.

Els cementiris de Badalona

La senyora Abras va repassar la història dels cementiris de Badalona començant per explicar els canvis en la cultura funerària.

Fins ben entrat el segle XVIII els cementiris estaven situats al centre de les ciutats. Va ser al 1775, a través d’un decret del rei Carles III, que els cementiris es van desplaçar als afores de les ciutats per evitar la propagació de les epidèmies i vetllar per la salut dels ciutadans.

El primer cementiri que es va inaugurar seguint aquest Reial decret, va ser el de Poblenou a Barcelona l’any 1818.

A Badalona hi va haver discòrdia sobre la localització del primer cementiri extramurs: un grup d’il·lustres ciutadans advocava perquè es construís a Llefià i un altre a Can Soley. Finalment es van comprar els terrenys de Can Soley en 1845 i en 1846 es van començar a vendre els primers nínxols.

No obstant això, i a causa del creixement experimentat per la ciutat de Badalona arran de l’arribada del ferrocarril l’any 1848, aquest cementiri aviat es va quedar petit. L’any 1862 es va decidir ampliar el cementiri, indemnitzant a l’arrendatari d’unes vinyes adjacents que eren propietat del Sr. Arnús.

La ciutat va seguir creixent i es va veure la necessitat de construir un cementiri nou més gran. Primer es va projectar un a can Pomar, on està situat l’actual mercat de Pomar. El projecte, que va durar de 1902 a 1925 mai va arribar a construir-se.

El 1925 es va projectar un nou cementiri a Llefià pensat per a les persones de Sant Adrià del Besòs, ciutat colindant a Badalona que no compta amb cementiri propi. Però aquest projecte tampoc va prosperar.

Aquest mateix any es va aprovar la construcció del Cementiri de Sant Pere i el 1927 van tenir lloc les primeres sepultures.